Sempre fixant-se en l’actualitat, aquest cop van ser els Jocs Olímpics i les noves instal·lacions esportives de Cabrils els protagonistes del Pregó. Amb l’arribada, doncs, al poble, de dos nous equipaments espotius que s’inauguraven durant la Festa Major -la piscina municipal i el Pavelló poliesportiu- el Grup de Teatre La Concòrdia va comunicar a tots els assistents la nominació de Cabrils com a seu olímpica per l’any 2012. Després de rebre la flama olímpica i encendre el peveter, es va formar un mosaic al més pur estil Camp de Futbol, per donar la benvinguda a la Festa Major de 2012.

Com sempre, la sortida serà des del Pont de la Vela, aquest cop a les 19:00h. L’autobús ens retornarà al mateix punt un cop finalitzada la funció.

Les entrades les podeu comprar a la Merceria Bargalló i a les oficines de la societat La Concòrdia. Més informació: tnc.cat

Trobareu tota la informació sobre la cursa i les imatges clicant aquí.

L’assistència ha anat creixent any rera any, fins arribar a més de 1.000 participants. Així mateix, col·laboren més de 100 voluntaris, que fan que aquesta alta afluència de visitants es desenvolupi amb tota normalitat.

L’edició d’enguany constarà de dos circuits, d’uns 20 i 40 km., de forma que puguin participar tant els ciclistes habituals, com aquells que comencen i volen disfrutar del nostre entorn. Per això, els dos circuits combinaran trams de pista amb altres amb més dificultats tècniques, arribant a uns desnivells acumulats de 700 i 1.500 m. respectivament.

Tots dos recorreguts comencen amb la clàssica escalada a la Mútua Metal·lúrgica. Els primers classificats masculí i femení en aquesta pujada estaran premiats amb un pernil, i el segon i tercer classificats amb un trofeu commemoratiu, sempre i quan compleixen tot el recorregut llarg.

Durant el circuit estan previstos avituallaments i s’acabarà amb una botifarrada; a més, tots els participants rebran un maillot exclusiu, commemoratiu d’aquesta edició.

Aportació solidària
Com en altres edicions, aquest any es destinaran 0,20€ de cada inscripció a causes solidàries:

• Fundació Vicente Ferrer, ONG compromesa amb la millora de les condicions de vida de les comunitats mes desfavorides d’Andhra Pradesh a l’India.
• Ajuda a l’escolaritzacio de nens petits a l’escola bressol d’una Missio a la selva equatoriana gestionada per dominiques. Els diners es destinen directament a nens preescolars, a on a mes d’escolaritzar-los se’ls hi dona la manutencio, que d’altra forma no tindrien garantida.

Trobareu més informació clicant aquí.

ORDRE DEL DIA:

1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la última Assemblea General

2. Resum de les activitats portades a terme per la Societat

3. Lectura i aprovació si s’escau, de l’estat de comptes de l’any 2011. Orígens i aplicacions.

4. Lectura i aprovació si s’escau del pressupost per l’actual any 2012

5. Nomenament d’interventors per signar l’acta

6. Precs i preguntes.

CABRILS, 27 de març del 2012

La sortida serà el proper 19 d’abril. Podeu comprar les entrades a les Oficines de La Concòrdia i a la Merceria Bargalló i la sortida serà, com sempre, des del Pont de la Vela a les 19:00h. L’autobús ens retornarà al mateix punt un cop acabat l’espectacle. “Incendis és una obra contemporània amb aquell regust de clàssic que té una història terrible, èpica i tràgica. Gairebé una epopeia: la vida de tota una família, d’un grup de gent, d’un poble, d’una civilització cultural. Incendis és una obra absolutament contemporània, escrita fa pocs anys i és alhora una gran història tràgica que sembla que vingui del fons dels temps, per emocionar als qui la fan i als qui la veuen.”

Més informació als webs del Teatre Romea o la Companyia La Perla 29.

La sortida serà el proper 15 de març. Les entrades les podeu comprar, com sempre, a les oficines de La Concòrdia i a la Merceria Bargalló. Tenen un preu de 31€ pels socis i 36 pels no socis.
L’autobús sortirà del Pont de la Vela a les 19:30h i un cop acabada la funció tornarà al mateix punt.

SINOPSI:
En tots els espectacles de La Cubana sempre es pretén demostrar que al darrera de qualsevol esdeveniment quotidià sempre hi ha teatre.
En aquest cas, el tema escollit, els casaments, són un exemple molt evident d’aquest teatre quotidià. Han passat els anys, han canviat els costums, ens hem modernitzat, i tot i que ja no és necessari casar-se religiosament, quan ho fem pel civil continuem utilitzant la mateixa estructura i “pompa” de sempre: un guió i una posada en escena que tothom coneix a la perfecció, i on tothom sap el paper que li toca interpretar. Tan se val la raça, les creences religioses, els diners, l’afiliació política o el sexe dels contraents: tothom acaba interpretant amb gran rigor escènic el seu personatge.
En aquest cas, “Campanades de boda” és una paròdia de “ la gran paròdia” que tots fem per casar-nos. Un gran espectacle teatral que muntem i en el que acabem sent protagonistes. A partir de situacions que tots coneixem, basades en convencions socials -que per casar-se cal seguir una sèrie de passos absurds- l’espectador anirà descobrint les divertides contradiccions d’una família de Barcelona de classe mitjana/alta que està a punt de casar la seva filla. Per l’escenari, i a l’estil de La Cubana, aniran desfilant personatges característics en aquestes celebracions, que el públic coneix sobradament, generant situacions còmiques típiques d’una “comedia-vodevil-costumbrista” sobre casoris.

En aquest enllaç podeu veure totes les imatges de la Cabrilenca.

Després de dies de gresca i xerinola,
la nostra estimada sardina ens abandona.
A més de les negres ploraneres del dol,
aquest any s’hi sumen diables de la zona.

El gran rei Carnestoltes ja ens ha abandonat,
I malgrat la seva feina i els seus esforços,
és clar, la crisi sense humor ens ha deixat
emprenyats i amb mala llet, estem fins els nassos.

Mireu tots els aquí presents, si ens manca el viure,
Que per quatre bromes i haver-nos queixat,
Un defensor engalanat del bé que fa riure,
Diu que la mà que ens alimenta hem mossegat.

I és que els defensors que a la casa gran s’estan,
Quan es troben com els crios petits fan desordre.
“Entre retiri-ho, no ho retiro, desdigui-se’n”
Haurem d’avisar la profe per posar ordre.

I un pel més enllà just sota el campanar,
Els valors més tradicionals s’estan perdent.
Resulta que l’excels i cast nou capellà,
No rep reis a la porta ni que sigui advent.

Potser deu ser l’onada de fred siberià,
Que a tots ens té les neurones ben congelades,
I per això ja a ningú volem contrariar
Seguint els manaments del rei de les trastades.

Mireu si n’ha fet de fred alguns d’ aquests dies
Que per fresca s’ha declarat el toc de queda.
La defensora fa mostra de tirania,
A Cabrils no hi ha futbol, se n’enfot la resta.

Ara això ja no es qüestió de parlar-ne en broma
Aquell que vulgui a Cabrils un nou institut
llapis, colors i a pintar-lo sobre una lona.
Les promeses s’obliden i ja ens han ben fotut.

Per no tenir, no tenim ni la nostra Fàbrica,
tancada a perpetuïtat per danys d’estructura.
Però la desídia dels defensors multiplica
El llarg temps perquè s’hi apliqui alguna mesura.

I no ens diran que no disposen de diners,
El que no tenen són les coses massa clares.
Primer externalitzen brigada i jardiners,
Després contracten lampistes i coses rares.

Parlant de coses rares i de policia
Ara diuen que a més paguem un nou Sargent
Pobrets, eren tan bons nanos, ningú els temia,
Sembla que es vol que donguin pel cul a la gent.

Catalunya, nostra terra, pàtria i orgull.
Cometen sacrilegi volen emprenyar.
Per enfonsar la cultura de Ramon Llull,
res millor que una defensora d’Ebre enllà.

Així ens va amb els equipaments municipals
No ens arriben els diners i tot són flipades.
Sostre rar pel poli i piscina pels xavals.
Quan acabin, si ho fan, ja ens cobraran entrades.

Tenint les prioritats tan mal enfocades,
Per guanyar vots acabaran per perdre el Nord.
Creu que els escoltes no fan res més que burrades?
Tots a pintura i arribarem a bon port!

I ara serà molt més difícil treballar,
la reforma laboral que ens ha d’escanyar.
Però als de la Concòrdia currar mai ha agradat,
així que als diables el mort ens han passat.

I perquè tots marxem en pau com bons germans,
lluny de lluites entre els bars de festa d’agost.
Com a bons veïns agafem-nos tots les mans
i perdonem als inútils dels defensors.

Vida eterna a aquesta sardina petonera,
Salut als peluts de foc que tant s’ho han currat.
Si algun dubte balla dins vostra sombrerera
Parlant d’un defensor, llur mà hem mastegat.

Res més ens queda que no sigui rebre pals
Ja hem travessat la temuda passarel·la
Nedar amb taurons mai ha estat un dels nostres mals
A reveure carnestoltes i sardineta.

Salut i foc!!!

Protagonitzada per Ramon Madaula, Roger Coma i Àlex Casanovas, aquesta peça clàssica de William Shakespeare explica la història Shylock, un dels jueus més memorables de la història de la literatura dramàtica.